domingo, 24 de febrero de 2008

"Rugby, escola i esport col·lectiu". Article publicat per Oval a "L'Expressió" del mes de febrer

Rugby, escola i esport col·lectiu

Fa uns dies li preguntaven a un jugador de rugby sobre la seua nova internacionalitat. L’esportista en qüestió va dir que agraïa la convocatòria per a la selecció nacional a tots els entrenadors que havia tingut en el seu període de formació. Acte seguit, afirmava que havia arribat on era per l’ajuda dels seus companys, ja que sense ells no haguera sigut internacional. La resposta o anècdota és suficientment il·lustrativa i mostrava la importància de l’esport entés com la suma d’esforços individuals que es projecten en allò col·lectiu. Això el rugby sempre ho ha tingut clar i és un dels seus valors més ferms, el del treball en grup, la unió i la companyonia, que intentem inculcar als xiquets que formen part de l’Escola de Rugby del Cullera Forval Rugby Club. Sense anar més lluny, en les empreses o qualsevol altra organització social, siga una falla, associació, entitat musical o club esportiu, està molt ben vist el treball en equip i organitzat, sempre cooperatiu i respectuós envers els altres.

La Trobada d’Escoles de Rugby de Benjamins i Prebenjamins, que tingué lloc el passat dissabte 2 de febrer al Camp Juan Palomares de Corella, va ser una festa en què triomfà l’aspecte col·lectiu, i que estigué marcada en tot moment per l’esportivitat cap al contrari i cap als àrbitres, sense el quals seria impossible jugar. Poguérem observar la il·lusió de xiquets de 6 a 11 anys jugant, fent esport, practicant rugby, esforçant-se. Els pares i mares estaven pagats amb l’evolució dels més menuts. La majoria d’ells no han jugat al rugby, però tots estaven orgullosos dels seus fills; alguns fins i tot provenen d’altres esports com el futbol. Els pares i mares de fora elogiaven el magnífic estat del Camp Juan Palomares, alhora que els xiquets corrien, participaven, es rebolcaven per l’herba, passaven el baló o assajaven.

És cert que el rugby és un esport minoritari, però no ho és tant a la nostra ciutat ni en el context oval mundial. El passat Campionat del Món de Rugby, l’última edició del qual tingué a lloc a França en 2007, és el tercer esdeveniment esportiu més vist en televisió per darrere només dels Jocs Olímpics i del Campionat Mundial de Futbol. Fins i tot va ser olímpic als anys vint i s’especula a hores d’ara amb la seua tornada en la modalitat de rugby a 7. La difusió per televisió fa que el nouvingut vaja aprenent les regles de l’esport de la pilota ovalada, jugat tant amb les mans com amb els peus, cosa que el fa més singular encara.

Tot el que hem apuntat fins ara, fa que els pares guanyen confiança. Així, cada vegada són més els que es lleven de damunt els recels provocats pel rugby i aplaudeixen les accions dels seus fills en el terreny de joc, alhora que entenen el reglament i les competicions. Sí, el rugby és un esport de força i coratge, però també de velocitat, intel·ligència, psicomotricitat i habilitat. I el més important, entusiasma i fa disfrutar els xiquet que el practiquen.

Una de les idees de futur de l’Escola de Rugby del Cullera és dur a terme, en els cursos de Primària, el projecte Rugby Cole, que consistirà a partir del curs que ve en classes de rugby en els centres educatius en horari extraescolar dos dies a la setmana. El Rugby Cole s’adapta a la superfície dura del pati de l’escola. No té a vore del tot amb el rugby tal com el coneixem, però és una preparació per a l’esport i una motivació per introduir-se en l'univers de la pilota ovalada. Els dissabtes de matí el Rugby Cole es traslladarà al Camp Juan Palomares, on els alumnes podran competir amb altres centres escolars i aprendre coses noves sobre la gespa.

No voldria acabar sense destacar la marxa positiva de l’Escola de Rugby enguany, amb l'enorme implicació de jugadors i educadors-entrenadors, així com la col·laboració dels pares i mares. Temps tindrem per constatar en futurs article els resultats de benjamins, alevins (11 a 13 anys) i infantils (13 a 15 anys) en la marxa esportiva de la temporada. Som un club amb ja més de quaranta anys i continuem tenint les portes obertes per a tots.