El passat 19 de febrer es va disputar al Camp Juan Palomares Corella el partit de séniors Cullera Forval-Requena. Al seu dia vam comentar que es tractava d'un enfrontament inèdit, després d'haver contrastat la informació amb alguns veterans. No va ser així, ja que un altre veterà ens ha comentat que eixe partit ja es va disputar als anys 80. De fet, féiem menció fa unes setmanes als inicis del rugby a Requena en esta dècada, que després va ser interromput.
Anem amb l'anècdota de Requena, i una altra a Xàtiva, d'un veterà que preferix mantindre's en l'anonimat i que ens ha enviat la rectificació per correu electrònic:
"Aquest matí no tenia massa coses urgents a fer i he mirat la pàgina web del club on he detectat una errada. Es tracta d'un article on s'anuncia el partit amb el Requena titllant-lo d'inèdit. No és així. Fa uns 25 anys es va fer un equip a la capital de la Plana d'Utiel-Requena amb gent exTatami, alguns exestudiants, etc. Durà una temporada. Vam jugar en un camp terrorífic, de només uns 70 metres de llarg per uns 40 d'ample. A banda d'estar replet de pedres i no haver conegut mai la més solitària herba, semblava que havia estat assaltat per una companyia de tancs i, per acabar-ho d'arreglar, amb desnivell pronunciat d'uns pals a altres. I tant que ho recorde: el marcador va ser abismal al nostre favor. Jo no vaig tocar bola. Jugava d'ala i no m'arribà cap baló. No feia falta transmetre-me'l. Tampoc vaig fer un sol placatge. No vingueren per a res. El pitjor per a mi va ser que com m'avorria, vaig acostar-me al centre -segona part- cara amunt i volia pegar una patada. Pensava en un drop. A la fi toquí baló i el peu de recolzament anà a un forat. Turmell destrossat com a resultat de la gràcia que volia fer. De la gent que va jugar recorde (...). El partit a Cullera de tornada es va disputar a l'ara Camp Juan Palomares Corella i també va ser una passejada militar. Particularment jo tornava de la lesió de l'anada i vaig passejar-me mitja hora pel camp. No vaig fer res, però era bon dia i feia caloreta.
Una altra anècdota per aquelles dates va ser que també van fer equip efímer a Xàtiva, i el resultat va ser el mateix, sols que allí jugàrem en un camp de futbol i anàrem justetets, de manera que vaig jugar primer de tercera (!) i després de primer centre i varen eixir bé les coses. Crec que férem cent punts. Jo no en vaig anotar cap, a pesar que aquells eren molt roïns. Eren tots greixuts, de manera que una vegada infiltrat entre ells donava la bola a (...), que o bé assajava o bé li la donava a (...) per acabar la jugada. Com a anècdota, una melé prop de la nostra línia es va desequilibrar, topàrem amb la porteria de futbol, que va caure, i l'àrbitre donà assaig a favor del Xàtiva. La gent, que no era poca, molt curiosa, començà a cridar que era trampa, que els teníem llàstima i que ens havíem deixat encaixar l'assaig, i inclús els jugadors del Xàtiva així ho varen pensar. Done fe que no va ser així. Batalletes, en definitiva".
