Rugbi, Rugbi, Rugbi… sona com un soroll fi i penetrant. El tenim en la televisió, en la taula, en les cambres, en la cuina i en el menjador. Ens sembla com una manera de ser… Mai m'haguera suposat que poguera ocupar tant d'espai i tant de temps. Algú ho va dir… és com una droga dura, crea dependència física i psíquica. Pot esgotar-te, sí, efectivament ens ompli tot el que representa. Com diu Juan Palomares, “el Rugbi és com la vida, guanyes, perds, caus i t'aixeques, dones i rebs i per això pots convertir-lo en una filosofía de vida”. Els que estem en el món del Rugbi ens obstinem a vore-ho així i que comporte uns hàbits, unes regles, uns valors que formen part de les nostres vides i de les dels nostres fills.
Tot açò ho dic perque la temporada s'acaba i sembla com si tot s'acabara. Se'ns acaben els dissabtes de Rugbi, s'ha acabat els Sis Nacions, els Quinze i és evident que podem patir d'abstinència. Però anem a resistir-nos, per això estem parlant del Torneig d'Espanya i del Seven i d'alguna eixida internacional, i d'acudir a on siga si ens conviden. Estem parlant de seguir treballant, entrenant i competint. Per això, ja comencen a entrenar a la platja les vesprades de festa, per això és interessant programar l'estiu i acudir als torneigs de l'estiu de Seven. Anem fer tot el possible perquè valga allò que “L'ESTIU ÉS RUGBI”.
TOFER59
